V: El desgast, l'apatia.

Sabeu quan es crea un hàbit? És preciós. No ho he aconseguit quasi mai. En positiu, dic. En canvi d'hàbits tòxics en sóc un expert. I sobresurto en un, especialment. En estar sempre CANSAT. Abans creia que era pel fumar, però ja fa sis (SIS!) d'anys que no fumo. I segueix estant força cansat. De fet cada dia més. I és dona una paradoxa curiosa. Anímicament estic millor que mai però alhora pitjor que mai. Tinc estabilitat i no tinc grans drames mentre mig món les passa canutes, però segueixo sentint aquell buit ATÀVIC que em fa endrapar com si no demà. Que em fa abusar de qualsevol plaer i deliri per tal d'absorvir abans les estones mortes. I sempre, SEMPRE, sóc en el futur. Ergo mai en el moment present.

...

Només en l'afecte. Abans també en el sexe. Però ara, entre l'edat, la medicació i la falta d'estímuls, el sento lluny. L'he malgastat. Tinc una relació tòxica amb ell. Amb tot, potser? Totes les meves sinèrgies són tòxiques? Les xarxes socials i la seva eterna promesa em tenen atrapat com un hàmster, les meves relacions interpersonals són superficials, i les meves relacions familiars són porugues, tèbies en les formes, incapaços tots plegats d'entrellaçar els afectes. 

-------------------------------------------------------

Avui és el cinquè pergamí i és el més fred. Espero que almenys sigui el més transparent. Qui m'ha vist i qui em veu. Tan barroc que escrivia. I tan críptic. En fi. Un dia més a l'oficina del desgast i l'apatia.