III: L'espant constant. El diagnòstic.

Calculo que tinc por de mi mateix des de fa aproximadament vint anys, una quantitat de temps que abarca aproximadament la meitat de la meva existència. I m'he passat bona part d'aquest temps culpant-me, sentint-me més dèbil mentalment que la gent del meu voltant, sense saber que el meu cervell flaquejava més que el seu. La psicodèlia que em va fer capbussar en l'autoconeixement i em va ajudar a començar a escriure es va anar torçant a poc a poc i el camp de blat va acabar convertit en un fangar. La calma còsmica va esdevenir una ànsia infinita i el plaer de la mandra, de la pura observació o de la lectura van esdevenir impossibles. Fins i tot l'acte d'escriure, sovint tenia lloc enmig de tremolors i espantosos episodis propers a la dissociació.

Així doncs tornem al punt inicial. Tinc por a la meva ment. Avui en dia sovint. Durant molts anys, sempre. Necessitava estar ocupat constantment, encara que fos de manera creativa, creant de cara enfora una imatge probablement falsa d'algú espiritual. Com podia ser-ho si els pensament intrusius no em deixaven viure, si en qualsevol moment fora de la zona de confort podia caure per una esquerda insondable? Ser extrany d'un mateix és esgarrifós. Sentir-se fora de lloc mentre ets fora de tu és doblement esgarrifós. S'ajunten l'alienació, la vergonya, la culpa i el dolor en un combinat indigerible.

Així que poc a poc el món se'm va anar fent petit mentre no sabia posar-hi ni remei ni diagnòstic, per culpa del què se'n diuen conductes evitatives:

"Junto a las obsesiones y compulsiones se da una evitación de las situaciones que facilitan el surgimiento de las obsesiones correspondientes. En las obsesiones de contaminación pueden evitarse los aseos públicos o estrechar la mano o, incluso, salir a la calle y recibir visitas; en las de hacer daño a los hijos, quedarse sólo con ellos o tener cuchillos de cocina en casa; en las de atropellar a alguien, conducir"

"Sexo. Obsesiones sobre órganos sexuales, actos sexuales indeseados (cometer una violación, exhibirse, abusar de niños), dudas sobre la propia orientación sexual. Compulsiones: intentar sacar de la mente los pensamientos sexuales, pensar en otras cosas, recordarse experiencias heterosexuales cuando asalta la obsesión de homosexualidad, realizar un TOC - 6 ritual mental (p.ej., contar de 1 a 10 y de 10 a 1 cien veces). Conductas de evitación: no quedarse solo con personas del sexo preferido".

Però tot això jo no ho vaig saber fins que tenia 34 anys i tenia el cervell atormentat per tota classe de pensament sexuals angoixants i perturbadors. Ni tan sols m'havia plantejat que tingués un nom i que el món estigués ple de gent amb experiències CLAVADES a les meves, que creia tan úniques i diferencials; tots teniem si fa no fa els mateixos patrons, les mateixes fòbies. Som del club del Transtorn-obsessiu-compulsiu pur i tota la info estava a un clic de distància. Però mai, ni una sola vegada, havia pensat que el TOC era una cosa que jo pogués tenir... doncs les meves compulsions eren INVISIBLES.